El mirador de Sarrià
Al mirador de Sarrià s’hi arriba en vehicle, ja que no hi ha un camí de vianants pròpiament indicat. Per arribar-hi a peu cal anar protegit darrere la barrera de la carretera que uneix el barri amb Vallvidrera. Situat a l’angle que dibuixa una desnivellada corba de ferradura, hi ha gairebé més llocs on deixar el cotxe que espai des d’on poder contemplar les bones vistes que deixa un dels miradors més meridionals de la ciutat. Esbufegant, observem la façana litoral, avui acompanyada de núvols de tota mena que amb prou feines deixen passar la llum del sol.
Desfem el camí i baixem resseguint les vies de la línia de Ferrocarrils. Contemplem sorpresos antigues masies amb camps conreats sota l’atenta mirada de la torre de Collserola.
Arribem a la Ronda de Dalt, gran frontera interna del barri, i continuem caminant pel tranquil parc de Joan Raventós, i el seu serè camí de les monges, que ens condueix amablement fins al cor de barri, la plaça de Sarrià. És diumenge al matí i tota la gent que no hem vist durant tot el recorregut, es concentra al voltant dels carrers de l’antic municipi de Sarrià, uns fan via per anar a fer el vermut, altres juguen a pilota a les places que es van succeint a mesura que anem baixant tot buscant una terrassa on poder prendre una cervesa de tardor.
La nostra recomanació
Si vols probar unes braves casolanes i una mica picants ves a El Loro Blanco.
El trobaràs al Carrer de Manuel de Falla, 24.
